En el curs 1913-14 les escoles graduades, situades on actualment s’ubica
el Museu de les Terres de l’Ebre, van iniciar la funció educativa que
han mantingut durant dècades. Aquestes escoles han esdevingut, en el
projecte educatiu desenvolupat a Amposta, el tronc de l’arbre del qual
amb els anys van néixer els nous centres de preescolar, primària i
secundària.En conjunt, en aquests 100 anys l’escola pública a Amposta s’ha transformat substancialment, passant de:
· un centre a sis centres
· de 4 mestres a 155 mestres i educadores
· de l’escolaritat dels 6 als 12 anys a l’escolarització dels 3 als 16 anys
· de 150 alumnes per classe a 25
· d’un analfabetisme superior al 60% de la població al 100% de la població alfabetitzada
· de només el 20% dels xiquets i xiquetes a l’escola pública, al 80% que hi ha matriculats avui
· de l’ús dels tinters i dels plomins a l’ús dels ordinadors i de les tablets
Però si tots aquests canvis col·lectius ens semblen una petita revolució, en comparació a la velocitat amb la que es produïen els canvis en els segles anteriors, són no res si pensem en l’evolució que realitzen els infants entre els 3 i els 16 anys. Com tots sabem, és en l’infant on cal buscar les arrels dels adults que som després i és en l’educació on cal fixar els objectius i l’esperança de futur per a la nostra societat.
Aquesta exposició tracta de tot això, de la construcció de les escoles, dels canvis en el marc educatiu (amb una llei que va durar gairebé cent anys i, recentment, cinc lleis en només trenta anys), de les activitats escolars i extraescolars, de l’esforç dels pares i mares, de l’acció de l’Ajuntament, etc. L’exposició mostra, a la vegada, el treball diari dels mestres i vol ser un homenatge al col·lectiu docent per la dedicació que, al llarg de les seves vides, tenen en favor de l’educació dels xiquets i xiquetes.
Estructurada en quatre àmbits cronològics (l’ensenyament al tombant dels segles XIX-XX; l’ensenyament al primer terç del segle XX; l’ensenyament en el franquisme; i l’ensenyament en el període democràtic), reuneix textos, un centenar d’objectes, més de cent fotografies i un audiovisual que recrea els sons i l’atmosfera d’una classe de principis del segle XX i d’una altra del segle XXI. Tots aquests continguts resulten de la recerca en diversos arxius (Departament d’Ensenyament, arxius comarcals, Ajuntament d’Amposta, en els propis centres d’ensenyament, etc.) i de la col·laboració de 106 persones i institucions que han treballat en el projecte al llarg d’una any o que han cedit fons particulars.
L’exposició no descriu les històries personals, sinó que les suggereix i les evoca, apel·lant als records íntims dels anys de la infància de cadascú, on l’escola juga, junt amb la família, un paper determinant. Del temps de l’escola, la curiositat per descobrir el món, els jocs al pati, les primeres amistats, els espais de llibertat i els espais prohibits, les pors i les il·lusions, els ulls oberts i les ganes d’aprendre... són experiències i sentiments que tots guardarem, de per vida, com uns dels nostres millors tresors.
